INEVITABLE

  

Enrere quedaren les veus de les havaneres

amb el rom cremat amb sucres

en altes i blavenques flames.

S’apagà el foc de la gresca

i el seu confús remoreig de festa i alegria.

Morí el palpitar dels darrers estels.

Matins que abans no havien existit,

nous noms que emergeixen en nous paisatges,

reserven, per demà, noves llàgrimes.


Autor: NicO

poema del llibre Paraules sense dir

Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com