dimecres, 31 de juliol del 2013

AVUI

 
 
Avui,
un dia de núvols lleus i suaus,
deixo que el vent gronxi
la meva esperança
i escombri les meves pors.
El paisatge d’avui,
en el que les pedres
s’arrodoneixen irregularment,
el panorama de la meva vida
projecta fotogrames sense veu.
Només imatges.
Torna a sortir la lluna
i maquilla tota la meva visió
d’hermosíssimes ombres blanques.
 
Autor: NicO
del llibre Paraules sense dir
Per tornar a inici
 
 


diumenge, 28 de juliol del 2013

AL PAÍS DELS HOMES

 
Quan vaig allargar la mà per tocar-lo es va convertir en un peix, ágil i espantadís. Es va capbussar fent un xipolleig i se´n va anar. Vaig veure com la seva espinada platejada llampurnava sota l´aigua. Vaig mirar al meu voltant i no vaig veure cap platja on poder tornar.
 
 
Fragment del llibre Al país dels homes de Hisham Matar, molt recomanable.
 
 
Per tornar a inici

dimarts, 23 de juliol del 2013

DOCTOR JEKYLL I MR HYDE

 
 
El tristíssim barri del Soho, vist a través d´aquella llum vacil·lant, apareixia als ulls de l´advocat com una ciutat fantasmal, amb els carrers enfangats, els veïns miserables i els fanals que encara no havien apagat o que havien tornat a encendre per combatre aquella invasió de la foscor. Els seus pensaments eren, en conseqüència, absolutament tenebrosos i cada vegada que mirava el seu acompanyant era incapaç d´evitar aquells calfreds de terror que la presència d´un policía provoca, sovint, fins i tot en les persones més honorables.
 
Fragment extret de la novel·la
El cas misterios del doctor Jekyll i el señor Hyde
de Robert L. Stevenson
 
Per tornar a inici

dissabte, 20 de juliol del 2013

TORNAR

 
Cau estrepitosament
la meva innocència
sense motiu aparent.
Observo com els vaixells,
que en la distància semblen
quasi de joguina,
tornen a entrar a la badia.
Encara sóc a temps,
en aquesta vida,
de tornar a ser mariner.
 
Autor: NicO
del seu llibre Paraules sense dir
Per tornar a inici
 
 

dissabte, 13 de juliol del 2013

QUAN ANAVA AL COLE

 
 
Les aromes de l’edat
impregnen les aules de l’escola
on vaig créixer entre contes
de fades i bruixes.
Les veus de la infància
corretegen per passadissos de cartolina
on vaig dibuixar la tardor
de les fulles dels meus anys.
 
Autor: NicO
del llibre Paraules sense dir
Per tornar a inici
 
 

dimarts, 9 de juliol del 2013

SAL

 
Mut el vent, et dibuixo amb sal.
Horabaixa cou, a foc lent,
la llum de totes les ombres.
El silenci ha obert la finestra
i m´ha besat el front.
 
Autora: Marta Pérez i Sierra
del seu llibre boCins
 
Per tornar a inici

diumenge, 7 de juliol del 2013

AQUESTA REMOR QUE SE SENT


Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tan mateix, la remor persisteix.
 
Autor: Miquel Martíi Pol
 
 
Per tornar a inici


dimecres, 3 de juliol del 2013

COMPTE ENRERA


 
Encara no el teniu? És el llibre SMS ( Sexe Mòbil Singular), com podeu veure a la foto jo ja l´he vist, i us puc ben dir que és una meravella, una joia de literatura i art plàstic, un llibre ple de detalls, i en el que encara podeu participar per la seva financiació, i rebreu un exemplar a domicili, o recollint-lo el dia de la presentación. Com ho podeu fer? Molt fácil, aquí teniu el link:
 
 
Només teniu fins el 14 de juliol!!
 
Per tonar a inici
 

dimarts, 2 de juliol del 2013

EL MEU AVI

 
 
No vaig conèixer el meu avi.
Només en tinc una fotografia.
I les paraules de la mare.
Ella sempre me’n parlava.
Era un home de carrer i de camp.
Passejava en silenci, totes les tardes.
I llaurava la terra, en silenci també.
El meu avi no feia mai soroll.
Ni tenia pressa. Era un home tranquil.
Es feia gran, però no era un vellet encara,
quan va emmalaltir i va estar-se molts dies,
i moltes nits, estirat al llit.
Llavors una tarda d’estiu, diu la mare,
va marxar per sempre, en silenci.
Sense fer-ne soroll.
Tranquil·lament.
 
Autor: NicO
 
del seu llibre Paraules sense dir
es pot adquirir via online des del següent link
Per tornar a inici