Ella.
Passa el temps. Passen els silencis.
Ella.
Recorda l’abraçada del seu pare
quan la podia estrènyer
contra la cara.
Ella.
Lamenta que el seu pare,
quan era petita,
no la pogués estrènyer contra el cor.
Ella.
La seva memòria és un mosaic
de peces que sempre,
sempre,
hi van faltar.
Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir
Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com
Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir
Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada