ARA SÍ

 

 

Desorientat pels designis

de la meva imaginació,

la tragèdia dels meus idil·lis

era inevitable.

Qui es disfressa s’enganya.

És aleshores, en plena vida,

que sóc conscient de la meva existència.

Sóc navegant que s’enfronta,

ara sí,

a una marinada de desconeixement

provocada per la meva falta de reacció.


Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir

Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

SOMNIS

 

Quan somnio invento versos de poemes

que mai escriuré, ara ho sé,

perquè l’endemà, en despertar-me,

ja els hauré  oblidat,

com si mai, abans, haguessin existit.

Com pot ser que existeixin els meus somnis

i no existeixi res del que somnio?


Autor: NicO

poema del llibre Paraules sense dir

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

 

NIT

Aquesta nit clara i fragant

palpita una dolcesa d’aire encalmat.

Una suau brisa d’acàcia i mare-selva

renova multiplicades totes les emocions viscudes.

Quina nit per omplir-se les mans d’estrelles,

i fugir del silenci.


Autor: NicO

poema del llibre Paraules sense dir

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

 

 

PREJUDICIS

 

 

Tinc amagada una guardiola

d’incògnites i dubtes

per estalviar-me moments

que no vull viure.

Frases buides de paraules.

Lletres i sons sense melodia.

Tot i així, quan descobreixo la insistència

de somriure i fer bona cara,

a totes hores, d’algunes persones,

em pregunto si no m’estaré abocant
 

a viure una mentida constant.


Autor: NicO

poema del llibre Paraules sense dir

Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com
 

GEGANT

  

Les temors d’antany han marxat

i els meus braços s’han enfortit.

Al meu llit d’alfàbrega i romaní somniaré

amb paisatges que m’esperen.

Per la finestra del temps,

joiós contemplaré, la meva collita.

Viatjaré amb els plecs de la meva experiència,

i arribaré tan lluny que em faré minúscul,

quasi invisible. Però seré gegant.


Autor: NicO

poema del llibre Paraules sense dir

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

 

QUATRE NINES

 

 

Oblidades en la desolació d’un prestatge,

en l’esperança de ser rescatades

pels braços d’algun infant, algun dia,

quatre nines, quatre,

senten amb indiferència

la llum del sol de la tarda,

com una escalfor a l´hivern,

que banya d’una aurèola singular

els seus rostres de porcellana

i acarona els seus delicats cossos de drap.

Una llàgrima que no es veu

rellisca dels ulls cristal·lins,

quasi transparents,

d’una de les quatre nines.

La llum es torna foscor,

la foscor en somni.


Autor: NicO

poema del llibre Paraules sense dir

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

 

D´AIGUA

Eugues de mar cavalquen i joguinegen

amb els divertits peixos de colors

que il·luminen el fons,

de tresors de turquesa i corall.

Des de les interminables distàncies oceàniques

la melodia d’una balena

teixeix músiques

que les onades escampen,

fins arribar a les algues coquetes,

distretes en una inacabable dansa.

Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir

Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com

MIRALLS

El sol s’emmiralla en el mar,

i crea una catifa groguenca, quasi blanca,

i els peixos es transformen en estrelles.

Xapotegen els minuts, xapotegen les hores.

Com una clau arriba el crepuscle

i obre la porta a la nit.

Llavors, les sirenes,

vestides d’escuma i onades,

i les fades, amb ales d’argent,

conversen entre elles.

Els miralls només t’ensenyen el que vols veure,

diuen unes.

Els miralls t’ensenyen la veritat que vols conèixer,

diuen les altres.

Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir

Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com

ANYS I PANYS

Itineraris dubtosos em portaren

a castells que no existien,

i tot per l’absurda aventura de l’atzar.

El desencís d’una adolescència endormiscada

i que es va despertar tard, massa tard,

em portà a una discreta vivència

en un desgastat barri del Raval,

que avui sento meu encara.

Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir

Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com

LA GÀBIA D´OR

 

 

Si t´allunyes durant molts anys d´un lloc, els records es conserven molt vius, perquè la distancia fa com de frigorífic. Però ells (els seus amics), que s´han quedat tots aquests anys aquí, i que es troben pel carrer i se saluden, si ho fan, a penes amb un cop de cap, no han tingut necessitat de conservar el passat. Viure sempre al mateix lloc on has nascut deu immunitzar contra la nostàlgia: la proximitat i la rutina envien els records a les escombraries.

 

Fragment de la novel·la La gàbia d´or, d´Antoni Puigvert. Ed. Empúries. Narrativa

 

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com



SALA FÈNIX SMS

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com