Oblidades en la desolació d’un prestatge,
en l’esperança de ser rescatades
pels braços d’algun infant, algun dia,
quatre nines, quatre,
senten amb indiferència
la llum del sol de la tarda,
com una escalfor a l´hivern,
que banya d’una aurèola singular
els seus rostres de porcellana
i acarona els seus delicats cossos de drap.
Una llàgrima que no es veu
rellisca dels ulls cristal·lins,
quasi transparents,
d’una de les quatre nines.
La llum es torna foscor,
la foscor en somni.
Autor: NicO
poema del llibre Paraules sense dir
Autor: NicO
poema del llibre Paraules sense dir
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada