GEGANT

  

Les temors d’antany han marxat

i els meus braços s’han enfortit.

Al meu llit d’alfàbrega i romaní somniaré

amb paisatges que m’esperen.

Per la finestra del temps,

joiós contemplaré, la meva collita.

Viatjaré amb els plecs de la meva experiència,

i arribaré tan lluny que em faré minúscul,

quasi invisible. Però seré gegant.


Autor: NicO

poema del llibre Paraules sense dir

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com