Avui,
un dia de núvols lleus i suaus,
deixo que el vent gronxi
la meva esperança
i escombri les meves pors.
El paisatge d’avui,
en el que les pedres
s’arrodoneixen irregularment,
el panorama de la meva vida
projecta fotogrames sense veu.
Només imatges.
Torna a sortir la lluna
i maquilla tota la meva visió
d’hermosíssimes ombres blanques.
Autor: NicO
del llibre Paraules sense dir
+-+copia.jpg)
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada