Un fons de silencis blancs i desànims
habita aquesta nit dintre meu.
Potser per la carència d’idees.
Sento la intoxicació de paraules sense sentit
en frases impossibles, i pobres de conceptes.
Amb raons i desraons,
especulacions verinoses ofeguen
quasi amb repugnància,
una societat cada cop més oprimida,
condemnant els seus ciutadans a un exili mental
sense llum. Només túnels.
Als jardins ja no queden flors,
i els únics cors que bateguen són de marbre.
Autor: NicO
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada