Una vegada vaig rebre una flor roja,
i no sabia si era una amenaça o el testimoni delicat d’una admiradora. Posats a
triar, vaig quedar-me amb això darrer (perquè vaig més curt d’enamorades que
d’enemics) i ja em feia tot de càlculs feliços a base d’entrevistes
deliqüescents, quan va trucar a la porta i aparegué un missatger d’aquests que
van amb moto. El cor em va bategar de pressa. Però no: el noi em va dir que
s’havia equivocat de pis i em va demanar que li tornés la
flor.
Contes breus
Autor: Pere Calders
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada