Sóc arrel sota terra,
demà serè arbre que mira amunt.
Estiraré els meus brancatges
i de fulles m’ompliré. I de floretes blanques.
Sí, seré un avellaner.
Un regadiu d’enyorança
arrelarà el meu inevitable destí.
Les distàncies seran properes.
Els diàlegs evocaran converses.
I mentrestant,
el vent agitarà les meves branques,
com si fossin pènduls oscil·lants,
sempre movent-se
per no arribar enlloc.
Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir
Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com
Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir
Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada