Xapotegen les hores. S’esgota l’espera. Lluny s’albira una illa. Tots dos
abandonen la improvisada barca. Arriben a terra. Es desmaien. S’adormen. Plou. Ell
es desperta. Ella no hi és. Només en queda un bocí. Només un bocí d´ella. Terror.
Angoixa. Desesperació. Ell torna al mar. Segueix nedant. Llàgrimes. Dubtes. I ara
què.
Autor del microrelat: NicO
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada