Llagrimetes d’olor
fan adéu a la tarda.
Vaig per un caminet
empedrat de paraules;
No les vull trepitjar...
Són tan dolces i belles!
N’arreplego a les mans
per si són diamants,
i n’escampo a l’espai
per si fossin estrelles.
No heu vist mai, cel amunt,
Parauletes de llum?
Qui les vulgui, són seves!
Autora: Joana Raspall
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada