Asseguts a la ratlla de l’horitzó
contemplem com es banya el sol.
I el blau cel,
en un tres i no res,
es tenyeix de taronja i de mel.
Bufa una mica el vent,
potser és només la brisa.
Llavors, en silenci,
suaument,
la meva mà frega la teva esquena
com si fos una lleu carícia.
Autor: NicO
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada