En temps de crisi no podem
malbaratar la nostra vida.
Els pensaments més agosarats
omplen les hores exhaustes
d’emocions impròpies. D’indiferència.
Les veus s’escolten cada cop més boiroses,
com a gemecs covards que ningú gosa gosar.
El lleu perdurar d’aquesta pluja sense soroll,
només llàgrimes, ja fa temps que indigna.
Dates que no arriben, dades que s’amaguen,
i dàtils de poca vergonya d’aquells que manen
culminen en un palpable, gairebé insuportable, malestar.
Autor: NicO
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada