De matí, de matinet
va sortir de casa seva
per anar acollir clavells
a l’hora que fa més gresca.
Caminava amb peu lleuger,
i a la boca riallera
li floria una cançó
que als ocells faria enveja.
El planter dels clavellers
tocava a la carretera
per on els picapedrers
anaven a la pedrera.
A colles feien camí;
Un de sol quedava enrere
ullprès d’aquell cos gentil
i la rossa cabellera.
Autora: Joana Raspall
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada