No sabria dir-te com
-alguns dies-
dues minses hores abans de l’alba
poden ser la vida.
Tota.
Quan marxes encara et respiro
i el meu balcó és un núvol
des d’on et dic torna.
La joia s’embulla pels cabells,
però el dimarts i el dijous
canta l’alosa.
-alguns dies-
dues minses hores abans de l’alba
poden ser la vida.
Tota.
Quan marxes encara et respiro
i el meu balcó és un núvol
des d’on et dic torna.
La joia s’embulla pels cabells,
però el dimarts i el dijous
canta l’alosa.
Autora: Marta Pérez i Sierra
del seu llibre Si gosso dir-li unmot d´amant
per més informació sobre l´autora:
Per tornar a inici
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada