Assegut en la simplicitat
d’un vell tamboret,
contemplo el món.
No el món que hi ha fora, sinó
el món que guardo dintre meu.
El meu món.
I sento alegria, sento orgull.
Tranquil·litat i pau.
Serenitat.
Em sento a mi mateix.
També sento el tamboret,
la seva duresa.
No és la meva duresa.
És la duresa del tamboret.
I això em fa sentir bé.
Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir
+-+copia.jpg)
Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com
Autor NicO
poema del llibre Paraules sense dir
+-+copia.jpg)
Per tornar a inici
www.lesparaulesdenico.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada