SENSE FLORS

Un fons de silencis blancs i desànims

habita aquesta nit dintre meu.

Potser per la carència d’idees.

Sento la intoxicació de paraules sense sentit

en frases impossibles, i pobres de conceptes.

Amb raons i desraons,

especulacions verinoses ofeguen

quasi amb repugnància,

una societat cada cop més oprimida,

condemnant els seus ciutadans a un exili mental

sense llum. Només túnels.

Als jardins ja no queden flors,

i els únics cors que bateguen són de marbre.

 

Autor: NicO

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

LA SIRENA

Marineret que contemples

 l’aigua verda,

l’aigua blava,

t’endevino als ulls la pena

de no veure la sirena

que cantava

amb veueta de cristall.

 

Deu dormir sobre les algues,

cansada de jugar amb peixos

i coronar-se amb esqueixos

de corall.

 

Si sortia a flor de l’aire

per ofrenar-te els seus cants,

no la toquis poc ni gaire;

se’t desfaria a les mans

talment com un glop d’escuma.

 

Les sirenes són com boira

que s’esfuma.

 

Autora: Joana Raspall

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

 

LLAGRIMETES

 

Llagrimetes d’olor

fan adéu a la tarda.

Vaig per un caminet

empedrat de paraules;

No les vull trepitjar...

Són tan dolces i belles!

N’arreplego a les mans

per si són diamants,

i n’escampo a l’espai

per si fossin estrelles.

 

No heu vist mai, cel amunt,

Parauletes de llum?

 

Qui les vulgui, són seves!

 

Autora: Joana Raspall

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

NOMÉS UN BOCÍ

Xapotegen les hores. S’esgota l’espera. Lluny s’albira una illa. Tots dos abandonen la improvisada barca. Arriben a terra. Es desmaien. S’adormen. Plou. Ell es desperta. Ella no hi és. Només en queda un bocí. Només un bocí d´ella. Terror. Angoixa. Desesperació. Ell torna al mar. Segueix nedant. Llàgrimes. Dubtes. I ara què.

Autor del microrelat: NicO

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

ABANS DE L´ESTIU

 

A la quietud de la tarda

es dibuixaven ombres clapejades 

com anunci d’un estiu

que aviat arribaria a les nostres llars.

La mare ens cridava

per oferir-nos el berenar.

La llum del sol es filtrava

entre les innombrables fulles

que les branques dels oms bellugaven.

La mare somreia.

Els nostres jocs i les nostres veus

semblava que vessaven damunt d´ella

una mica de la nostra joventut i vigor.

 

Autor: NicO

Poema del seu llibre Paraules sense dir

(aviat a la venda)

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

 

 



LA NOIA MATINERA

 

 

De matí, de matinet

va sortir de casa seva

per anar acollir clavells

a l’hora que fa més gresca.

 

Caminava amb peu lleuger,

i a la boca riallera

li floria una cançó

que als ocells faria enveja.

 

El planter dels clavellers

tocava a la carretera

per on els picapedrers

anaven a la pedrera.

 

A colles feien camí;

Un de sol quedava enrere

ullprès d’aquell cos gentil

i la rossa cabellera.

 

Autora: Joana Raspall

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

INDIGNACIÓ

 

En temps de crisi no podem

malbaratar la nostra vida.

Els pensaments més agosarats

omplen les hores exhaustes

d’emocions impròpies. D’indiferència.

Les veus s’escolten cada cop més boiroses,

com a gemecs covards que ningú gosa gosar.

El lleu perdurar d’aquesta pluja sense soroll,

només llàgrimes, ja fa temps que indigna.

Dates que no arriben, dades que s’amaguen,

i dàtils de poca vergonya d’aquells que manen

culminen en un palpable, gairebé insuportable, malestar.

 

Autor: NicO

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

 

PODRIES

 

 

Si haguessis nascut
En una altra terra,
Podries ser blanc,
Podries ser negre...

Un altre país
Fora casa teva,
I diries "sí"
En un altra llengua.

T'hauries criat
D'una altra manera
Més bona, potser
Potser més dolenta.

Tindries més sort
O potser més pega...
Tindries amics
I jocs d'una altra mena;

Duries vestits
De sac o de seda,
Sabates de pell
O tosca espardenya,

O aniries nu
Perdut per la selva.

Podries llegir
Contes i poemes,
O no tenir llibres
Ni saber de lletra.

Podries menjar
Cases llamineres
O només crostons
Secs de pa negre.

Podries ....podries...

Per tot això pensa
Que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
 

  Si tu fossis nat
A la seva terra
La tristesa d'ell
Podria ser teva.

 

Autora: Joana Raspall

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

MOMENTS

 

Als confits abandonats del carrer

els fanals encesos ofereixen una llum

d’un color poètic, quasi involuntari,

a la ciutat que s’adorm.

L’enyorança inútil

de petons que mai van existir,

desapareix amb els primers raigs de sol.

Obriré la finestra perquè entri el dia.

 

Autor: NicO

Poema del seu llibre Paraules sense dir

(aviat a la venda)

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

 

 

 

LA MADUIXA

Entre les molses del bosc humit

he descobert una maduixa

que té la froma d´un cor petit.

Un cor d´ocell?

Un cor de flor?

Un cor de fada?

De papalló?

Què roja que és, i perfumada!

Em dol collir-la...

Em dol deixar-la...

Ja està! L´agafo, perquè no fos

- i m´esborrono sols de pensar-ho-

que, tan bonica, pogués menjar-la

algun cargol brut i bavós.

Autora: Joana Raspall

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com

L´ÀNIMA DE LES FLORS

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant si val.

 

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

 

“Morirem aviat, lluny de la planta
-elles deuen pensar-;
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà.”

 

 

Autor: Joan Maragall

 

Per tornar a inici

www.lesparaulesdenico.blogspot.com